ELS ALIMENTS, DE MERCADERIA
A BÉ COMÚ I DRET HUMÀ.
Canviar el relat per a canviar el sistema.
En els actuals models dominants de producció i consum, els aliments són tractats com una mercaderia amb la qual especular, sotmesa a les regles del mercat. Però aquesta concepció dels aliments com a mercaderia no és més que un relat que pot i ha de ser canviat. Els aliments són essencials per a la vida, per la qual cosa el seu accés no pot estar determinat exclusivament pel poder adquisitiu.
La transició cap a sistemes alimentaris justos i sostenibles requereix una narrativa diferent, en la qual es reconeguin i valorin les múltiples dimensions del menjar.
Un relat no és més que una construcció social. Però és aquest relat el que després es transforma en ideologia i determina les polítiques que són factibles i les que no, les que es prioritzen i les que es descarten. Serveix de filtre entre el desitjable o realitzable i el que no es té en compte. Mentre no canviem el relat entorn de l'alimentació no podrem treure de la marginalitat a les alternatives alimentàries.
Actualment, en el context europeu, no es discuteix que tant la salut com l'educació constitueixen béns comuns. Què passaria si passem de tractar als aliments com una mercaderia a gestionar-los com a béns comuns, públics i com a dret humà?
Gustavo Duch
Trilogia LA HUERTOCRACIA (1/3)
Veus del barri
Visions, inquietuds, iniciatives i propostes que conviuen en el barri
Comedor solidari Gregal
Cooperativa Gregal
Hort urbà Fortalesa
Anthony
BESÒS VERDS
Dunia i Ramón
LA MAGIA DE LA COCINA
Mossen Jordi Espi
Parròquia Sant Paulí de Nola
BAYE
Associació Senegalesa de Barcelona
Especialista
Els aliments són essencials per a totes i tots, una font de plaer, un fet cultural, un dret humà i un producte natural ... També es pot comerciar amb ells, però el poder adquisitiu no pot ser una barrera per a satisfer la nostra necessitat i dret a menjar.
"
"
José Luis Vivero Pol
Membre de l'Observatori de Dret a l'Alimentació d'Espanya.
Accedeix a la sessió en diferit
Materials complementaris
22/07/2018 - Josep Cabayol, Siscu Baiges i Ester González - Crític
Si el 2050 hi ha 9.000 milions d'habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l'actual patró alimentari, segons afirmen els experts. És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària? Fins on podria abastir-se Catalunya amb la producció d'aliments pròpia? Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos? La resposta depèn de si concebem l'alimentació com un negoci o l'entenem com un dret inalienable, i el menjar, com un bé comú.
GERMINANDO Espacio Agroecológico
Decálogo de reflexiones sobre agroecología y coronavirus
¿Por qué reflexionar sobre agroecología y coronavirus? ¿Qué relación tienen ambos conceptos? Como cooperativa dedicada al fomento de la agroecología, hemos estado especialmente atentas las medidas que se han tomado desde la administración pública y que han afectado de uno u otro modo al sistema agroalimentario, en especial, a los proyectos productivos e iniciativas agroecológicas o zonas rurales/periurbanas. Ahora, con un poco más de perspectiva, os compartimos este decálogo de reflexiones.
Conclusión, May 19, 2020, Entrevista a Marta Sánchez Miñarro, Por Alejandro Maidana
La soberanía alimentaria no es otra cosa que pensar la alimentación como un derecho
“La tierra proporciona lo suficiente para satisfacer las necesidades de cada hombre, pero no la codicia de cada hombre” Mahatma Gandhi.
De manera insistente y sin doblegarse, el camino estoico del debate sobre la soberanía alimentaria, avanza profundizando la necesidad de transformar aquellas matrices productivas que atentan contra las mayorías. La alimentación pensada como un derecho y no como la deshumanizante mercancía de los grupos económicos.
El País, 22/10/2014, José Luis Vivero
Cobertura Alimentaria Universal en España
Para Neruda, el hambre es la medida del hombre; para Miguel Hernández, el primero de los conocimientos. En cualquier caso, la sociedad española y su gobierno no salen muy bien parados puesto que cada vez se alzan más voces denunciando el drama de miles de hogares que ven como sus precarios ingresos no permiten comprar la comida necesaria para los hijos. En España hay hambre, aunque muchos no lo quieran reconocer, y está asociada a una elevada pobreza infantil (uno de cada tres menores).
eldiario.es, 17/10/2017, José Luis Vivero/Tomaso Ferrando
Politizar la alimentación para acabar con el hambre
-
Solo cambiando nuestra concepción de los alimentos como mercancía podremos lograr que todo el mundo tenga acceso a suficiente comida cada día.
-
Incluir la alimentación como un derecho en la Constitución y establecer un observatorio en su defensa representarían pasos en la dirección correcta.
-
Considerar los alimentos como un bien común exige crear nuevos espacios para tomar decisiones democráticas sobre dónde, cómo y qué producir, basándose no solo en las leyes del mercado.