Amb diferents enfocaments i propostes, el "tema de l'alimentació" ha anat guanyant protagonisme en els últims anys, i actualment ocupa un lloc central en els debats i acords impulsats tant des d'organismes i entitats a nivell mundial i europeu com en el àmbit municipal.
Les Nacions Unides situa al sistema alimentari sostenible en el centre dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Adoptats el 2015, els ODS demanen transformacions importants en l’agricultura i els sistemes alimentaris per tal d’acabar amb la fam, assolir la seguretat alimentària i millorar la nutrició per al 2030. Per realitzar els ODS, cal remodelar el sistema alimentari global per ser més productiu i inclusiu, sostenible i resilient ambientalment i capaç de proporcionar dietes saludables i nutritives a tothom. Es tracta de reptes complexos i sistèmics que requereixen la combinació d’accions interconnectades a nivell local, nacional, regional i global.
L’ONU ha reconegut el Dret a l'Alimentació Adequada (DAA), definit com "el dret a tenir accés, individualment o col·lectivament, de manera regular i permanent, a una alimentació quantitativament i qualitativament adequada i suficient, i als mitjans necessaris per produir-la, de manera que es correspongui amb les tradicions culturals de cada població i que garanteixi una vida física i psíquica satisfactòria i digna". El DAA introdueix elements qualitatius a l'objectiu d'acabar amb la fam que va més enllà dels elements quantitatius de la seguretat alimentària.
Les prioritats del programa FOOD2030 de la UE proporcionen un marc comú de polítiques de recerca i innovació per guiar la transformació de SAS. Respon i aprofundeix en el desenvolupament de polítiques internacionals (ODS i COP21) definint quatre prioritats:
garantir que hi hagi aigua i aliments nutritius disponibles, accessibles i assequibles per a tothom;
construir sistemes alimentaris climàticament intel·ligents, conservar els recursos naturals i contribuir a la mitigació del canvi climàtic;
implementar principis d'economia circular amb ús eficient dels recursos en tot el sistema alimentari alhora que reduint la seva petjada ambiental;
i impulsar la innovació i empoderament de les comunitats a través de nous models de negocis.
A 2015 es va generar el Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, al qual es va adherir Barcelona i unes 200 ciutats més. Té el suport de la FAO i implica un compromís per part dels governs d’aquestes ciutats per “desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats, per assegurar menjar sa i accessible en un marc d’acció basat en el dret humà a la salut i l’alimentació, amb la finalitat de reduir el malbaratament alimentari i preservar la biodiversitat i, al mateix temps, disminuir i adaptar-se als efectes dels canvis climàtics”. Barcelona ha estat declarada Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021 per part de la FAO.
En els darrers anys des de l’Ajuntament de Barcelona (i altres administracions) s’han generat acords i estratègies dirigides a generar un sistema alimentari sostenible, saludable i just. Entre ells destaquem:
L’Estratègia d’Impuls de la Política Alimentària 2016-2019 (Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum - Ajuntament de Barcelona), que té com a objectiu impulsar una política alimentària adreçada cap a la sobirania alimentària, el consum responsable, la producció agroecològica, els circuits curts de comercialització i la presència del producte agroecològic i de proximitat als mercats municipals, al mateix temps que es garanteix la seguretat alimentària i lluita contra el malbaratament d’aliments. “Necessitem noves polítiques orientades a anar guanyant sobirania alimentària i que parteixin de concebre l’alimentació com un dret, no com un negoci, com un nutrient i no com un objecte de consum”.
El Model col·laboratiu per garantir el dret a l’alimentació adequada a la ciutat de Barcelona, que planteja una sèrie de criteris per a avançar en la garantia del dret a la alimentació adequada: diferenciar, conceptualment i estratègicament, excedent alimentari, malbaratament i política de reducció de la pobresa; promoure la màxima normalització i inclusió; donar respostes integrals i globals; garantir la suficiència d’ingressos de la ciutadania; promoure l’autonomia i l’apoderament de les persones; promoure un model que creï ocupació i inserció sociolaboral; garantir el dret a l’alimentació saludable i respectuosa amb el medi ambient; reduir el malbaratament alimentari; promoure el consum de proximitat.
En el Pla del Clima de Barcelona es fa incidència al sistema alimentari sostenible i el seu impacte positiu en aspectes climàtics alhora que en socials, de salut i mediambientals. Amb la declaració al gener de 2020 de l’emergència climàtica aquest tema passa a ser prioritari.
També des de la ciutadania s'estan donant des de fa anys nombroses iniciatives locals que, encara que poc articulades i explorant diferents opcions de canvi de model, poden convertir-se en motor de la transició cap a un sistema alimentari més saludable, més sostenible i més just. Estem parlant dels anomenats comuns alimentaris: d’iniciatives com grups de consum, menjadors solidaris, horts comunitaris, taules comunitàries d’alimentació, etc.
Posicionar el tema a nivell de política comunitària al barri Si bé el tema de l’alimentació sostenible i saludable comença a posicionar-se cada vegada amb més força en l'agenda política municipal, cal incorporar-lo a l'agenda dels barris. L’objectiu és articular a les administracions, el teixit associatiu local i altres agents per començar a abordar la problemàtica a partir de les particularitats, fortaleses i debilitats del propi territori. Amb aquesta intervenció pretenem situar el tema a nivell de política comunitària al Besòs-Maresme.